S.P.O.T.

Tant aquells qui han participat en les activitats de l’S.P.O.T., com aquells qui hi han col·laborat durant el seu desenvolupament, coincideixen en que ens trobem en un situació econòmic-social en què el plantejament d’un servei com l’S.P.O.T. (d’assessorament, de reparació i transformació col·laborativa, d’auto-construcció, d’allargament de la vida útil dels objectes, d’aprofitament dels residus, d’equipament veïnal) es torna necessari, i cada cop més, és reclamat per diferents sectors de la nostra societat.

Dels cinc tallers que ha realitzat l’S.P.O.T. durant la primer quinzena de Setembre ha estat la simbiosi de la Deixalleria Mòbil i l’S.P.O.T. la que ha generat els tallers més fructuosos, ens els que més gent ha participat i els que s’ha generat un major flux comunicatiu amb els ciutadans així com un ús del taller de transformació més intensiu.

Per una banda, creiem que aquest fet és degut a la facilitat d’entendre el tipus de servei que ofereix l’S.P.O.T al connectar-lo amb el de la Deixalleria Mòbil, ja que la relació dels conceptes “recollida de residus” i “reparació i transformació d’andròmines” és natural per a la majoria dels ciutadans. Es tracta de dos serveis complementaris, que de fet ja estan funcionant conjuntament en algunes deixalleries.

A les nostres ciutats cada cop és més complicada la reparació, tant per la reducció d’establiments que s’hi dediquen com pel cost econòmic que hi comporta. El fet de que hi hagi un espai al propi barri, obert a tothom, equipat amb les eines necessàries i amb l’ajuda de professionals que t’assessoren en la reparació, i on fins i tot pots deixar els teus objectes per a que altres els puguin gastar, son algunes de les raons de l’acceptació de l’S.P.O.T.

Un altre punt decisiu ha estat la difusió in-situ de l’S.P.O.T. La proximitat del treball al propi carrer, el contacte directe amb els veïns, els vincles establerts prèviament amb els diferents agents participants en la vida de la ciutat i la difusió que ells n’han fet (AAVV Remei, Pla de Barris, La Torratxa, l’Ajuntament de Vic, l’Escola d’Arts de Torelló, etc), han fet que en un breu període de temps es difonguessin l’S.P.O.T. i les seves activitats.

Ha estat una opinió generalitzada entre els assistents a la reunió de conclusions, que és la repetició d’una activitat la que genera una participació real dels ciutadans. Quan es tracta d’una activitat puntual, la difusió és un element decisiu. Aquells qui s’han acostat a l’S.P.O.T. sense previ coneixement (ja sigui a través del boca-a-boca o a través d’alguns dels mitjans de comunicació on va aparèixer), és a dir, per atzar, es sorprenien, s’interessaven, preguntaven i la majoria transmetien la seva adhesió amb els valors i el servei que oferia l’S.P.O.T., però per a la majoria no era el moment per a participar-hi i pocs s’hi animaven a intervindre en l’activitat.
La construcció del S.P.O.T. i la relació amb els veïns son processos lents i complexes que no poden abastar-se en un projecte de residència com aquest de només un mes de duració. Però sí que pot encendre l’espurna de possibles focs.

Tant és així, que arrel del projecte S.P.O.T., l’Associació de Veïns del Remei s’ha plantejat la continuació de la iniciativa posant en marxa al barri un espai permanent d’assessorament i ajuda per a la reparació, reutilització i transformació creativa d’objectes, així com en l’ús de les eines necessàries, és a dir, l’establiment d’un S.P.O.T. permanent. La decisió d’iniciar el procés de creació d’aquest espai permanent planteja una sèrie de reptes que s’hauran de salvar, com ara la seua financiació, la definició de la seua dimensió social i comunitària, l’establiment de vincles estratègics amb empreses proveïdores de matèria prima, i altres desafiaments que aniran presentant-se al llarg del procés.

L’apropiació del projecte per part d’un grup de ciutadans amb la idea de prosseguir amb ell ens anima a continuar per aquest camí i ens confirma la necessitat de crear equipaments d’ús col·lectiu, on la reutilització i la reparació inspiren un ús creatiu dels recursos i suggerisquen nous models de sostenibilitat que s’allunyen de l’actual cultura de l’usar i llençar.

0 comments
Submit comment

You must be logged in to post a comment.